Catalunya és un territori muntanyós on predominen els espais forestals, ramaders i agrícoles.

L’intens treball de moltes generacions ha configurat un territori on les activitats humanes han coexistit harmònicament amb l’entorn natural.

D’ençà de l’establiment del Parlament, el govern català ha anat protegint les parts del territori que tenen un gran interès natural i que estan en bon estat de conservació.

Aquesta protecció s’articula mitjançant la Llei d’Espais d’Interès Natural, norma que entre d’altres mesures promou la conservació dels recursos naturals, geologia, botànica, fauna, etc, fomenta el manteniment de les activitats naturals i limita certs processo urbanístics i que s’aplica aproximadament al 30% de la superfície de Catalunya

Els Parcs Naturals s’inscriuen dins aquesta llei, tenen com a objectiu compatibilitzar la protecció i conservació de la natura amb l’aprofitament ordenat dels recursos i l’activitat dels habitants i són una mostra de la varietat d’espais dins Catalunya: territoris d’alta muntanya, de mitja muntanya, de litoral, però també d’espais àrids de l’interior del país o de sistemes lacustres.

Gran part de les nostres activitats es desenvolupen dins dels Parcs Naturals per la seva harmonia i bellesa, però també per la seva història, cultura i per les tradicions que s’han preservat.

Els espais naturals protegits de Catalunya