A Catalunya, l’Alta Muntanya es concentra als Pirineus axials, on trobem valls que ja es situen per sobre dels 700 m. i espais a més de 2000 m. i que resten coberts per la neu uns quants mesos a l’any.
L’orientació Nord-Sud de les valls els hi dons un ambient fresc, i la continuïtat de la carena que uneix els cims, constitueix una barrera amb molts pocs passos per on flanquejar-la.
Els paisatges pirinencs són els típics d’alta muntanya: valls allargades on es concentra la població, en petits pobles de caràcter ramader, seguit per uns vessants coberts de boscos, sobretot de coníferes i per sobre la cota dels 1500-1800 m. els prats alpins que durant l’hivern queden coberts per la neu. A les parts culminals destaquen les agulles rocalloses, sota de les quals hi han els circs d’origen glacial on es situen els petits estanys.
Les propostes de senderisme que recorren aquests paisatges són grans rutes, que quan tenen com a objectiu els cims, superen grans desnivells, malgrat que l’esforç necessari queda compensat més que sobradament. Observar el mar de pics i valls que s’estén als nostres peus és una sensació inoblidable.